Obra poètica

Els seus primers poemaris, titulats —prou significativament— Temps de manobre i De l’evangeli segons sant Lluc, tot i la seva força expressiva, estan llastats en excés per una (massa) evident voluntat contestatària, que feia prevaldre el missatge per damunt de la forma: “L’home petit, / per virtut de l’ou ferrat, / got de vi i llesca de pa, / no ve ni va, / no surt ni torna: / el capital l’estaca / i el sindicat l’enforca… / De la bressa al taüt, / talment bestioleta eixorca!” (pàg. 74).

Serà a partir de Cendra a l’abast, de Viatge al record i, sobretot, de Notes mínimes d’un paisatge, quan l’antiga “veu compromesa” —com la defineix amb encert el pròleg de Marcel Fité— es va fent progressivament, més i més, veu poètica. Veu que assoleix la seva maduresa i, també —i el que és molt més important— consciència d’ella mateixa, de la seva especificitat irreemplaçable, en els acuradíssimims sonets d’aquest darrer poemari, escrits ja amb un llenguatge ric, de gran intensitat, que agafa cos i s’aferma passa a passa —ratlla a ratlla.

“Hereu dels temps perviu als vells carrers,
un pols de pau intacte d’enrenou;
perfum de bosc davalla dels costers,
de cada ampit, la neta olor del brou.” (pàg. 170)

Si deixem de banda la tan circumstancial com prescindible La quarteta (informal), l’autor de la Peramola redreça el rumb amb Pa d’àngel —recull desigual amb mostres de mèrit— per a recobrar-lo del tot en la que, possiblement, sigui la seva obra més reeixida i personal: Alt Urgell, plany i passió. Un recull de tankes adaptats a la seva manera d’escriure —amb rima consonant, en comptes de vers lliure— que reflecteixen, amb gran concisió, la seva il·limitada estimació pel seu món i, amb major mesura encara, pel seu paisatge.

Espunyes segurament no és, reconeguem-ho, un dels nostres més insignes poetes, un d’aquells que han marcat un abans i un després en les nostres lletres: és un artesà de la poesia —esdevingut, més sovint que no convindria, un estricte manobre. Això no obstant, els habitants de ciutat que tant estimen l’Alt Urgell o la Cerdanya farien bé llegint-lo, abans d’anar-hi a passar algun cap de setmana o les vacances: no tan sols les comprendrien millor, sinó que les podrien sentir més seves.