ISBN: 978-84-614-8003-6
El llibre consta de tres històries diferents relacionades entre elles. La part central parla d'històries i llegendes pròpies de l'Alt Urgell, juntament amb les expressions i la parla típica de la comarca.
100 Article Elements
Atenció: Són els darrers en estoc!
Data de disponibilitat:
El conte de la lluna que plorava
El llibre consta de tres històries diferents relacionades entre elles. La part central parla d'històries i llegendes pròpies de l'Alt Urgell, juntament amb les expressions i la parla típica de la comarca.
Receptor: :
* Camps exigits
Pàgines | 28 |
Alçada | 29.5 |
Amplada | 21 |
Tapa | Tapa tova |
Idioma | Català |
Un mussol, un gripau, un follet, un ase, un conill, el sol o la lluna, són alguns dels personatges que protagonizen El conte de la lluna que plorava. Composat per històries enllaçades, aquestes són explicades pels mateixos protagonistes. És un conte per llegir però que, al mateix temps, també pot ser representat ja que hi ha moltes ressenyes de com se senten els personatges en les diferents actuacions que desenvolupen, és a dir, que quan parlen els protagonistes es donen detalls de l’expressió en què ho fan i de quin és el seu estat d’ànim.
A banda d’això el conte té com a teló de fons les contrades de l’Alt Urgell i els protagonistes són personatges que ens podem trobar qualsevol de nosaltres.
Autor: Xavier Comella
Empresari de la Seu d'Urgell en un establiment d'informàtica, MicroSeu, va escriure aquest conte per explicar-li a la seva filla. Quan era més petita, la seva filla Urgell, cada nit abans de dormir li demanava un conte així que donat que s’esgotaven les existències, tal com diu l'autor, es va inventar aquesta història. Inicialment el conte només era una única història però amb el temps en va escriure dues més, i més endavant va decidir unir-les totes en un mateix llibre "El conte de la lluna que plorava".
Il·lustradora: Yolanda Giménez
Aquest és el primer conte que il·lustra però en el seu temps lliure realitza tot tipus de manualitats.
Cap comentari de client fins ara.